Les que llegiu el newsletter potser ja ho sabreu (si no ho feu, ja tardeu a subscriure-us aquí), ho vam dir fa unes setmanes per allà. Algunes que ens hem trobat pels mons també en teniu noticia: ens hem multiplicat!
Des que la Caro i la Marta ens vam trobar allà pel 2017 vam tenir molt clar que el millor és fer la coses amb més gent (per no parlar de fer-les amb mes no-gent, que també ens sembla el més apropiat) i com sabeu no hem parat de moure’ns amunt i avall i de fer projectes amb altri. Mai estem soles serveix a Can Cuchara com a mantra, com a antídot als mals temps i com a alegria de compartir els nostres descobriments, les pors que ens atenacen, el meravellar-nos per la vida (i la mort) i les xarxes de suport, resiliència, resistència qual cal (i sembla que seguira calent bastant, això).
Tant és així que tot i que funcionem com a binomi simbiòtic telepàtic teniem la certesa que aquest estat tan confortable i flonjo necessitaria reforçar-se en algún moment. Amigues, ja sabem que la solució no és el matrimoni, tot i que l’amor ens uneixi calen estructures més fortes, flexibles i diverses per a sostenir la vida, per a sortir a jugar, per a fer-nos valdre davant d’un mon tan ample i ple de desafiaments.
I hem anat fent probatures i pensant-hi molt en tot plegat fins que ens hem atrevit a mutar. Ho hem fet ampliant les sòcies de la Junta, obrint les portes de casa a dos estimades amigues, un parell d’elementes amb les que fa molt de temps compartim aventures, visió i praxis. És un petit canvi molt rellevant per a nosaltres, sentim veritablement que estem canviant la pell, obrint-nos a altres maneres de fer i compartint les nostres.
Us presentem amb orgull l’Arantza Begueria i la Victòria Martínez
L’Arantza és la nostra antropòloga de capçalera des que la vam conèixer, fa una colla d’anys a la cooperativa de consum (go Guaret!). Alimentar-se altrament i portar aquest acte més enllà del consum, generant xarxes de barri, ens va unir, i el que per a ella era inicialment una investigació va acabar formant part de la seva vida… i ella de la nostra! Fa temps que col.laborem en alguns projectes i ens agrada molt comptar amb la seva corrosiva ironia, el seu entusiasme i un intelecte agudíssim.
La Victòria és una vella i bella amiga des dels temps en que, plegades, vam descobrir l’autogestió i vam iniciar alguns projectes que van suposar la llavor del que ha esdevingut Cuchara avui. Ella és la nostra consellera espiritual i financera, ens enlluerna dia a dia amb la seva gran capacitat de perseguir somnis fins a fer-los aterrar i ens entén millor que nosaltres mateixes, cosa que dona molta calma.
Calen mans i neurones, companyes, per a fer tota la feina que tenim per davant!
Si us ha agradat Cuchara com a duo cómic us encantará veure les increibles possibilitats de combinatòria que ara mateix s’obren davant nostre. Sentim que això és el començament d’una aventura que no sabem on ens portarà però estem segures que servirà per a seguir creixent i escampant la paraula de la senyora (Cuchara), que és la paraula de totes, les que normalment no diuen res perqué están a la casa cuinant, cuidant la canalla, mirant d’arribar a final de mes… Paraules i accions que están destinades a obrir escletxes, a generar idees, a cultivar esperances, a fer-ho juntes!!
