Directe des de la Biblioteca del Fondo amb el projecte Bibliolab Cuina Oberta, us portem la crònica del que pot passar quan juntes a un grup de gent que no es coneix a una cuina amb uns quants quilos d’albergínia, patata i poma.
Algunes són del barri, altres no. Hi ha gent d’aquí i d’allà, del carrer del costat i d’altres continents també. Ens hem ajuntat a la Biblioteca amb la convocatòria i l’esperança difusa de cuinar i compartir. Cal una dosi de confiança per a fer això. La confiança és la base sobre la que construïr. No hi ha gaire directrius, una mica de presentació i una invitació a posar-nos totes al voltant de la gran illa de cuina. Al principi regna el silenci, i flota a l’aire una mica d’incertesa i expectativa. Què se suposa que hem de fer? No hi ha recepta?
I de sobte ocorre la màgia, comencen a donar-se connexions. Sorgeixen idees, possibilitats. Algú pren la iniciativa, però tot seguit les altres participants entreveuen possibilitats. Una vegada més, la confiança serveix de plataforma. La transversalitat es respira, les dinàmiques es tornen una xarxa de moviments, es genera un teixit viu. Qualsevol pot legitimar-se i proposar alguna cosa, i així comença tot… Sense que ningú dirigeixi sorgeixen idees i ganes de dur-les a terme. Orgànicament es fan petits grups i tàndems per a processar tots aquests aliments que d’una altra manera haurien acabat a les escombraries.
Aquell dia, les albergínies van passar pel forn per a després convertir-se en babaganush i en zaalouk, també van ser tallades en bastons i passades per llet per a convertir-se en albergínies a la mel.
Les patates es van saltar amb molt d’art i una mica de romaní per a ser la guarnició guanyadora.
Les pomes tallades en diferents formats amb una mica de canyella van ser posades feliçment al forn per a caramel·litzar-se i donar-nos unes postres exquisides i naturals.
Amb una papaia que voltava per allà va sorgir la idea de fer una melmelada amb menta i també vam parlar de com l’albergínia podia transformarse en falsa morcilla. Pero això quedará per un altre dia 😉
Intercanviant experiències i maneres de fer, improvisant amb els ingredients que teniem, vam gaudir d’un matí del qual ens vam emportar noves amigues, la panxa i l’ànima plena. Aquest és l’esperit de La Cuina de les Veïnes, aquí teniu més info de les pròximes sessions i com inscriure-us.
Sense més dilació aquí us deixem algunes guies per si voleu recrear algunes de les receptes que van sorgir aquell dia:
Patates saltades amb romaní
Rentar les patates amb pell i tallar-les en juliana una mica gruixudes.
En una paella amb oli d’oliva daurar les patates amb el romaní.
Tombar-les quan estiguin daurades d’una banda.
Quan estiguin llestes retirar i espolvorejar amb sal de mar.
Fent aquesta recepta ens vam adonar que era important no posar la sal al principi perque sino les patates treuen aigua i no queden tan cruixents 😉
Babaganoush
Coure les albergínies al forn, es poden posar senceres amb uns talls o tallades longitudinalment a la meitat, una altra opció és posar-les senceres directament sobre les flames de la cuina i anar-les girant.
Quan estiguin cuites, tallar-les sense triturar-les del tot.
Posa la carn de les albergínies en un recipient i afegeix l’all, el tahini, el suc de llimona, el comí, el pebre roig dolç, una mica d’oli d’oliva verge extra i la sal.
Albergínia a la mel
Fer bastonets de albergínia amb la pell i posarles en remull amb llet
Pasarles per farina i fregir
Posarli un rajolí de mel per sobre al moment de servir
Zaalouk
El zaalouk habitualment porta pasta de tomaquet i comí pero aquest dia no en teniem, per sort les dones marroquines que van venir eren molt trempades i van resoldre amb el que hi havia, tallant les alberginies en trocets petits per fer una mena de pisto, saltejantles a foc baix amb all, julivert, pebrot vermell dolç, sal i oli.
Poma al forn
Es pot fer amb la poma sencera, traient-li el cor o tallant la poma com ens agradi, en bastonets o rodanxes
Afegir canyella (i sucre opcionalment) i ficar les al forn fins que estiguin cuites i una mica caramelitzades
