Dimarts passat vam tenir la segona trobada amb les nostres amigues i mecenes de l’Aixeta, i per primer cop vam fer coses plegades, online, però amb la sensació d’estar a la mateixa habitació, compartint idees, olors i sensacions.
Ens va resultar una experiència molt grata. Vam parlar dels ferments en general i del xucrut en particular. Moltes de les nostres amigues ja havien fet aquesta preparació abans i vam descobrir que amb diferents tècniques, ingredients i resultats. Aquesta vegada, a més, tenim el lloc per a compartir tot això: el procès, els dubtes i també els èxits 🙂
La recepta bàsica de xucrut la vam explicar fa poc al blog. El procés és facilet, però quan el fas amb algú que té una experiència prèvia resulta més senzill. Ja que no és una preparació que ens ensenyin a casa habitualment (a no ser que provinguis de l’Europa Central o de l’Est) està bé generar espais de relació on poder aprendre aquestes tècniques bàsiques les unes de les altres.
Foto de l’Arantza Begueria
Una de les coses que vam parlar de passada a la sessió va ser de perquè fermentem, quin és l’encant que té aquesta tècnica per haver-se extés al llarg dels segles i arribat fins avui, a diferents llocs del món i amb tota mena d’aliments. I quina és la gràcia que pot tenir per a les persones com nosaltres, que tenim nevera, podem anar al super i comprar pots amb menjar a dins i una vida molt intensa, plena de compromisos i amb poc temps per fer invents.
Nosaltres tenim una llista de beneficis de la fermentació que vam iniciar fa anys i hem anat ampliant amb la praxis fermentadora. Si us interessa el tema us hem deixat una publicació sobre això en obert a l’Aixeta, així teniu excusa per a tafanejar el que estem fent allà.
