
El malbaratament alimentari és un dels grans desafiaments ambientals i socials del nostre temps. També passa a les escoles…
A Cuchara ens vam proposar explorar com reduir aquest malbaratament mitjançant la fermentació, transformant-lo en una oportunitat per repensar la relació amb el menjar, amb la comunitat i amb el planeta.
Aquest projecte, realitzat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona dins el programa Impulsem el que fas, ens ha portat per un viatge d’aprenentatge, recerca i creativitat col·lectiva.
D’on partíem
La idea inicial era clara: volíem estudiar com canalitzar els excedents alimentaris de les escoles i transformar-los en productes fermentats segurs i aptes per al consum.
El pla contemplava:
- Fer un diagnòstic del malbaratament als menjadors escolars.
- Dissenyar un model de fermentació per aprofitar restes vegetals.
- Crear un protocol de seguretat alimentària.
- I, finalment, fer una prova pilot dins d’un centre escolar.
L’objectiu: demostrar que la fermentació —una tècnica ancestral de conservació i transformació d’aliments— pot ser una aliada en la lluita contra el malbaratament.
El camí (i els reptes)
A partir de diverses reunions amb gestores de menjador escolar, vam identificar on i com es genera el malbaratament: des de parts d’aliments no aprofitades (pells, fulles, llavors) fins a restes de cuina o de servei.
També vam analitzar els protocols existents, les pràctiques d’aprofitament actuals (com croquetes o hamburgueses vegetals) i els límits legals i normatives existents.
Per entendre millor el marc normatiu, vam contactar amb organismes oficials com l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), i la Agència Catalana de Seguretat Alimentaria (ACSA) i vam recopilar guies i recursos existents (com la “caixa d’eines” de restauració social o el projecte Recooperem).
Mantenint la mateixa essència però adaptant el marc d’acció a les limitacions de seguretat alimentària i pensant el projecte com de mes llarg recorregut, vam centrar els esforços en tres línies principals. Elaborar un informe amb tota la informació recollida —tant de les escoles com dels organismes oficials— per entendre millor les causes, quantitats i estratègies d’aprofitament actuals.
Desenvolupar un protocol en fase beta, per a l’elaboració segura de fermentats amb excedents vegetals, però fora de l’àmbit escolar (en establiments comercials o cuines comunitàries). Aquesta versió ens ajuda a entendre què caldria per fer-ho viable en el futur dins de les escoles.
I treballar la part de sensibilització i pedagogia en un entorn escolar, aprofitant per veure com era l’acollida dels fermentats per part dels infants i les seves families.

Fermentar per transformar
A l’Escola Anglesola vam organitzar el taller obert a famílies i infants per experimentar la fermentació com a eina pedagògica i de sensibilització. Vam aprofitar restes vegetals del menjador i vam reflexionar, conjuntament, sobre el malbaratament i el nostre paper en el canvi.
Aquest taller va ser una experiència viva, participativa i propera. Vam reflexionar, vam tallar verdures “lletges”, i vam fer servir restes de peles de pastanagues del menjador de l’escola, gràcies a la complicitat de la gestora La Xupxup. Amb tot allò vam preparar pots entre totes mentre parlavem de com la fermentació pot transformar no només els aliments, sinó també la nostra mirada sobre el menjar.
Els objectius del taller:
- Reflexionar sobre l’impacte ambiental i social del malbaratament.
- Redescobrir la fermentació com a tècnica ancestral d’aprofitament.
- Compartir coneixement entre generacions i agents educatius.
- Fomentar el sentiment de comunitat i de resiliència urbana.
El resultat? Un espai de trobada i d’aprenentatge col·lectiu on famílies, equip de cuina i infants van compartir idees, receptes i ganes de continuar aprofitant més i millor, amb possibilitat de ser una experiencia replicable en altres àmbits.

Mirant endavant
Aquest projecte ens ha permès generar coneixement, eines i consciència col·lectiva. Sabem que pot tenir molt més recorregut treballant el marc normatiu vigent, i pensem que en un futur no molt llunyà es podrà validar l’aplicació de la fermentació no només com a eina per reduir el malbaratament alimentari sinó també per fer més interessant el consum de verdures d’una manera diferent i nutritiva.
Hem après que per transformar cal començar per entendre, adaptar-se i compartir.
La fermentació ens ho recorda: la transformació és un procés viu, que necessita temps, cura i comunitat.
Seguirem treballant per reduir el malbaratament alimentari a les escoles i per construir models d’alimentació més sostenibles, segurs i conscients.

Finançat amb els ajuts Impulsem el que fas 2024 de l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa
