Protecció total

Protecció total

Aquest post l’hem anat escrivint a quatre mans, en moments diversos a vegades a la part de dalt d’aquesta muntanya russa i d’altres a la part més baixa. Sembla que mai està acabat… el post vull dir. I és que no parem de rebre per tots els costats i no parem de qüestionar-nos.

 

Tampoc parem de viure, és clar, i de treballar de la manera que sigui. Digitalitzant la vida quan no hi ha remei, fent-nos a la idea que “al menys no han cancel.lat l’activitat” es una frase que encara que ens fa una mica de rabia, a vegades va bé sentir-la.

El desig de continuar trobant-nos i fer coses amb gent és el que ens manté en peu, però els vincles comunitaris i les emocions derivades del contacte físic mai es podran substituir amb les pantalles, aixó totes ho sabem. 

 

Just avui, per exemple haviem d’estar a Donosti al VI Encuentro de Cultura y Ciudadania, ens feia molta il.lusió ser-hi i ens haviem preparat i currat un munt les coses que anavem a explicar i compartir; com a contrast tenim un “stand virtual” i estem seguint les xerrades desde els nostres ordinadors. 

Que és essencial? es una de les preguntes que llançava Marina Garcés en una de les ponències d’aquest matì. Que ens necessitem, que som éssers interdependents i que la comunicació té moltes capes i dimensions, i per la pantalla no ens olorem i per això ens manca la part de comunicació hormonal per exemple. 

Ens hagués agradat molt estar allá amb els nostres pots plens de vida per a que totes; assistents, microorganismes i altres espècies companyes poguessim dialogar i parlar d’aquesta crisi de convivència que ens està travessant. 

 

Tìtol del projecte i part de les arts gràfiques que portavem a Donosti amb el café de la tarda…

Tot això que expliquem ens cabreja, ens dol, i sentim que com tot el que fem ho hem de compartir. Aquí teniu doncs algunes de les reflexions que ens van venint aquests dies i nits. 

 

A xarxes ja hem deixat anar algunes perles, tipus:

  • Són moments incerts. Costa respirar literal i metafòricament.
  • Hem de generar discurs, o el generem o ens el generen.
  • Cal seguir endavant. I si cal, cal petar.
  • Tenim por i ho estem transitant.
  • No tornarem enrere, ja podem anar fent el dol amb el passat.
  • Mai no hem estat en un lloc segur, però ara es fa més palès.
  • Resistir, si. També insistir. I tot plegat intentar.
  • Més que mai, suport mutu. Va per tu, per tu i la resta d’éssers, microorganismes inclosos.
  • Els virus no són bacteris. Ni uns ni altres tenen perquè ser dolents.
  • Com sempre, i com les dones hem fet tota la vida: amb el que tindrem, farem.
  • I continuarem fermentant fins que valgui la pena viure!

 

Resistir, rebel·lar-se, lluitar, sembla inevitable, però, des d’on i com?

Reivindicar, revolucionar, transformar, transmutar, ens remet a processos, alquímia i fermentació.

Simbiosi: jo t’ajudo, tu m’ajudes, canviem allò de fes-ho tu mateix per fem-ho juntes, en comunitat, en col·lectiu.

Allò bo i allò dolent, el fermentat i el podrit, allò viu i allò mort, allò contaminat i allò pur. Allò segur, allò cuidat, allò protegit. Però com ens podem cuidar quan l’esfera de les cures és sempre l’última a tenir-se en compte?

Com es pot “resistir” cuidant-nos?, com podem “lluitar” sense ferir-nos? Val la pena? S’entendrà el procés?, hi haurà un resultat tangible? Potser ara no, és el que tenen les revolucions, que no són cosa d’un dia.

Però no podem deixar de qüestionar-nos i de generar narratives i compartir-les. És de les poques coses que podem fer ara mateix.

#fersensefer

#confiarsenseconfiar

#destruiriconstruir

#transformaritransmutar

I per a generar discurs entorn del que està passant, ens hem de connectar amb altres persones, interactuar, tenir presència en aquests espais comunitaris, teixir i crear llaços. Compartir bacteris i inquietuds, contagiar-nos i anar més enllà dels límits del model antropocèntric.

Si no generem el nostre propi discurs, ja ens el generen les instàncies de poder perquè ens el fem nostre i l’anem repetint. Aquest discurs extern ens diu que témer i de que protegir-nos. Ens hem de protegir, segurament, ens hem de protegir de no caure en el parany.

#protecciototal