Sembla mentida però és veritat, mai havíem fet massa mare a un taller de Cuchara. Extrany, oi? Però la vida ja les té, aquestes lagunes… Doncs, per alguna cosa ho debem estar fent ara, oi?
Analitzant el motiu estavem d’acord en que la variabilitat dels grups amb els que treballem de vegades fa complicat generar processos que s’allarguin en el temps. Tot i que intentem crear solcs que perdurin la veritat és que generalment no disposem d’un temps ampli per a generar espais recurrents i acompanyar l’evolució del grup (i dels ferments que s’hi generen). Tampoc és habitual poder aprofundir en els coneixements i tècniques, poder acumular sabers i experimentar una mica més enllà. Tot respòn a la mateixa lògica: tenim poc temps, recursos limitats, poques sessions…
És per això que generalment preferim recòrrer a tècniques-portal que resultin iniciadores (i generalment iniciàtiques) i siguin senzilles, facilment reproduïbles i exemplificadores, de manera que es puguin integrar en poc temps i es puguin adaptar molt bé a les diferents persones que participen a les propostes de Cuchara. Cal facilitar palanques que donin seguretat i confiança a qui les acciona, amb poques consignes i clares, que permetin a qui les adopta seguir fent cami… si tenim sort.
Però ja fa un temps que li donem voltes a la necessitat d’aprofundir, de generar espais més amplis, de crear possibilitats que es dilatin, o creixin, que es ramifiquin o s’empeltin. Segurament fruit d’aquesta pulsió vam tenir la il.luminació de proposar, en el marc d’un taller de fermentació vegetal al Centre Cívic de Sant Martí, d’iniciar una massa mare juntes. Amb dos sessions separades per dues setmanes la proposta podia ser acompanyar-nos en el viatge de juntar aigua amb farina i veure què passa. Tan senzill i complex com sembla.
El reclam inicial, per temes organitzatius, va ser simplement la fermentació vegetal com a eina per a reflexionar sobre sostenibilitat, cures i salut. Amb aquesta consigna, com fem habitualment, vam aventurar-nos a conèixer al grup d’intrèpides que van sentir-se cridades per l’enunciat. Sempre és una abraçada a l’incertesa conèixer a un nou grup, un nou ecosistema que es genera adhoc al voltant de la proposta…
Per la nostra meravella durant les presentacions amb les participants van sortir a colació un munt de ferments i processos culturals associats, de seguida vam saber que al grup hi havia molta predisposició i una bona colla de coneixements previs bregant per ser compartits. Però és que a més diverses persones van parlar de la massa mare, ja sigui perquè hi han viscut experìencies o per l’interés a conèixer els seus misteris. Crec que poques vegades ens hem sentit tan alineades amb la nostra idea prèvia de com seria el taller. Diguem que la nostra feina és adaptar-nos però en aquest cas el missatge per part de la vida era clar: endavant amb tot!
Com ja us deureu imaginar vam fer massa mare, vam viure dues setmanes d’alegries i incerteses juntes i, a la segona sessió vam poder cuinar una deliciosa focaccia sense gluten amb aquest ferment i farines de gran qualitat. Va ser tot un luxe i una gran oportunitat poder acompanyar a aquest grup en el seu procés de descoberta, també en la compartició de coneixements i en l’experimentació, el goig i la joia de canviar el mon des d’un pot.
Aviat compartirem tota aquesta abundància en un nou podcast de Gèrmen Ràdio. Resteu pendents!
Amb el suport de:
