Cuinar és un idioma

Cuinar és un idioma

Al Bibliolab Cuina Oberta de la Biblioteca del Fondo una de les actvitats que ens agrada fer és acostar-nos als llocs on podem topar-nos amb persones (sovint dones) amb les que tenir converses interessants. Trobem que molts d’aquests diàlegs giren entorn l’esfera de les cures, on la cuina ocupa un paper central. A nosaltres ens agrada cuinar i parlar de menjar perquè quan ho fem ens oblidem una mica de les coses que ens separen i no entenem de l’altra i establim connexions per sobre de l’idioma, la religió i les costums. O potser podriem dir que cuinar és un idioma (igual que és una costum i per a moltes, casi una religió jeje).

Per això quan vam conèixer el grup Dona’t un Espai de la Fundació Salut Alta vam pensar que seria una bona idea parlar a través de les connexions que establim amb alguns aliments que travessen fronteres.

Va ser un matí farcit de receptes, records i ingredients, com era de preveure. Alguns de comuns, com la ceba, l’all i la llimona, que són transversals a totes les cultures que hi eren presents, i fan les bases dels plats més gustosos de tota mena. La garrofa es fa servir al Marroc i a Bangladesh i Pakistan coneixen més el gingebre i el lemongrass. A tot arreu les dones fan servir aquests aliments per cuinar i saben, també, que tenen propietats medicinals. Si tens un enconstipat no hi ha res com els vapors amb gingebre. O el cas del fenugrec, que va bé per als temes de salut femenins: des d’alletar fins al dolor mentrual. Les seves fulles, d’altra banda, anomenades methi es fan servir a la cuina bengalí per tota mena de plats i són molt apreciades.

L’ús dels cigrons també és comú a molts indrets. Són humils i nutritius. Al Marroc se’n fa cous-cous, per citar una de tantes preparacions. Al pakistan chana chaat que és una amanida amb moltes verdures. Però a Nigeria no hi ha cigrons, per exemple. Hi ha llenties, que es fan servir molt també a Pakistan, Bangladesh i al Marroc, per a fer sopes tipus Dahl a uns lloc o Harira a uns altres.

Per a cuinar a Nigeria es fa servir molt l’oli de palma, que té un color rogenc, mentre que al Marroc l’oli d’oliva i també l’smen que és una mantenga fermentada. A asia fan servir més el ghee, mantega clarificada que és un autèntic aliment-medecina.

Els pans fets a la paella són un altre clàssic de totes les cuines: a Nigeria trobem l’Egg roll, que són ous embolcallats amb una pasta que es fregeix, herència colonialista a jutjar pel nom. I Bangladesh i Pakistan comparteixen les Parathas, el roti o el naan, que es fan a les cases habitualment per les dones (per suposat).

I per arrodonir aquesta passejada pels mercats del món us direm que a tot arreu agraden i queden molt vistoses unes bones gambes, ja sigui a una Pepesup nigeriana, com a un tajine de peix marroquí o als plats especiats de bangladesh i pakistan.

Totes aquestes cultures comparteixen la religió islàmica (tot i que a Nigeria no és la religió majoritària) i aviat començaran el Ramadan. És una època de l’any molt especial pel que fa al menjar i hi ha molts plats que es fan especialment llavors per degustar en familia quan es pon el sol, com moltes preparacions dolces a base de fruits secs per agafar energia com l’Amlou o el Sellou.

Pel que vam comentar, sembla que a tot arreu elles són les encarregades de portar la batuta del menjar. Cuinen també plats que han après aquí, la cuina fusió és això a més d’una cosa dels restaurants modernets. Algunes ens expliquen que als fills els hi agrada la cuina, els plats tradicionals que aprenen a casa però també menjars contemporanis com la pasta o la pizza. El jovent és jovent, no? També n’hi ha que no volen que els nens s’apropin a la cuina perquè ho desendrecen tot. Val a dir que en aquest cas són nens de génere masculí. Qui ho havia de dir!

Aviat ens posarem els davantals i farem alguna d’aquestes preparacions juntes. Haurem de triar quins plats volem cuinar, posar-nos d’acord i veure com sorgeix un bon menú entre totes. Ens acompanyeu?