Durant la present edició del projecte hem tingut la oportunitat de vivenciar l’evolució del projecte de Cuina i Transformació a un pis assistit, des de la passada edició, donant continuïtat al procés, dialogant amb la institució, amb les professionals i amb les habitants del pis, la mateix temps cercant aterrar l’experiència, les vivències i els aprenentatges de maneres tangibles que permetin esmentar, compartir, traspassar, els aprenentatges destil.lats per a seguir avançant en els processos comunitaris, més concretament en aquest cas, en els que tenen lloc a pisos tutelats, on l’aliment i el vincle (i el vincle amb l’aliment) és tan primordial.
Tal com comenta al document final del projecte l’Armand Medina:
“Així, com la fermentació, la vida continua. Elles miren
expectants, com si el temps se suspengués, unint els seus
mirades en un gest compartit de curiositat i
aprenentatge. Les educadores i joves observen amb
atenció, mentre Ylenia, amb una calma gairebé ritual, aboca
l’aigua en un d’aquests pots, què significa per a ella aquest
moment? Per a les altres, la cuina és el lloc on les
tensions es dissolen i les històries no contades
troben un lloc per sortir a la llum, fins i tot si és sol
per un instant. Aquesta barreja, subtil, poderosa, comença a
prendre cos, movent-se a penes, com un xiuxiueig que
promet alguna cosa nova, una cosa que es gestarà al seu interior,
de la mateixa manera que les seves pròpies històries se n’aniran
entrellaçant amb tot aquest procés. En allò fugaç, en allò
incert, en allò compartit. Perquè sempre hi ha alguna cosa que
ens uneix: la cuina, les mans, allò que es pot fer,
allò que s’ha fet durant tres anys.”
El projecte acaba aquí, i també es necessari donar-li final a un capítol, però la roda segueix girant i la vida continua, per tant seguirem treballant plegades, expandint les experiències viscudes i cercant nous territoris on seguir declarant l’aliment com a eina d’afecte, com a possibilitat d’encontre i com a eix articulador de possibilitats d’esperança, de resposta, de vida!!
